PLORES!
La primera impressió que t’entra es la gran sensació de tristesa per algun motiu en especial. Et recorre tota la medul•la, i no saps com poses una cara de no saber com reaccionar. Milions de llàgrimes estan per dintre acumulant-se i en un moment o altre sortiran disparades amb una energia que portarà un sentiment tan gran que ningú més s’ho podria imaginar, només tu. Sense saber com, et comencen a brillar els ulls, ai! les reaccions estúpides del nostre cos, i una llàgrima tímida i valenta a la vegada, surt i sense donar-te compte va regalimant per tota la teva cara fent un dibuix exacte fins arribar-te al llavi, i suaument notes el gust salat d’aquella petita gota que surt de dins teu per expressar un sentiment. I comences a atropellar-te al respirar, fent sanglots perquè el teu cos pugui respirar correctament. T’inunden els ulls i les llàgrimes no son un parell o tres, ara són moltes més que et vas eixugant amb les mans inconscientment. Tot dins teu plora, tot es trist i negre, i et costa agafar l’aire encara que tu t’esforcis per agafar tot l’oxigen capaç, no pots, et costa. Llavors ve la persona adequada en aquell moment i et fa una d’aquelles abrasades que de tant en tant van bé i encara et cauen més llàgrimes, ja que penses que és impossible, però gracies que aquella persona, aquell instant es va calmant i et diu que ja no ploris més, que les llàgrimes no curen res, i mica en mica vas relaxant tot el que tenies en tensió, i ara ja pots agafar aire, mentrestant ell et va eixugant les llàgrimes, i pel que tu havies plorat es torna en un somriure gràcies al petó que en uns petits instants màgics acaricia els teus llavis dolçament.
La primera impressió que t’entra es la gran sensació de tristesa per algun motiu en especial. Et recorre tota la medul•la, i no saps com poses una cara de no saber com reaccionar. Milions de llàgrimes estan per dintre acumulant-se i en un moment o altre sortiran disparades amb una energia que portarà un sentiment tan gran que ningú més s’ho podria imaginar, només tu. Sense saber com, et comencen a brillar els ulls, ai! les reaccions estúpides del nostre cos, i una llàgrima tímida i valenta a la vegada, surt i sense donar-te compte va regalimant per tota la teva cara fent un dibuix exacte fins arribar-te al llavi, i suaument notes el gust salat d’aquella petita gota que surt de dins teu per expressar un sentiment. I comences a atropellar-te al respirar, fent sanglots perquè el teu cos pugui respirar correctament. T’inunden els ulls i les llàgrimes no son un parell o tres, ara són moltes més que et vas eixugant amb les mans inconscientment. Tot dins teu plora, tot es trist i negre, i et costa agafar l’aire encara que tu t’esforcis per agafar tot l’oxigen capaç, no pots, et costa. Llavors ve la persona adequada en aquell moment i et fa una d’aquelles abrasades que de tant en tant van bé i encara et cauen més llàgrimes, ja que penses que és impossible, però gracies que aquella persona, aquell instant es va calmant i et diu que ja no ploris més, que les llàgrimes no curen res, i mica en mica vas relaxant tot el que tenies en tensió, i ara ja pots agafar aire, mentrestant ell et va eixugant les llàgrimes, i pel que tu havies plorat es torna en un somriure gràcies al petó que en uns petits instants màgics acaricia els teus llavis dolçament.
by:aDA!
No tinc ganes de dir res mes! us deixo reflexionant...!
Bona castanyadaa;)!Salut!
ADA
